Aquest matí he anat al forn a buscar una mica d’esmorzar i m’ha passat una cosa que no m’havia passat mai abans.
Resulta que al forn només hi havia una dependenta i hi havia una mica de cua, fins aquí tot normal. Mentre m’esperava he vist que havien penjar un cartell on deia:
Es necessita dependenta.
Interessades portar currículum.
Això tampoc és res estrany, però sempre m’he preguntat quina incapacitat tenim els homes que ens impedeix vendre pa. No trobo normal que a [gairebé] tots els forns i pastisseries només despatxin noies.
El que realment m’ha sobtat és la petita conversa que he tingut amb la dependenta un cop ha acabat d’atendre la persona que anava abans que jo.
Dependenta - ¿Quién sigue?
Jo - Jo. Posa’m dos croissants de pernil i formatge…
D - No, hábleme en castellano
J - Dos croissants de jamón y queso…
M’ha molestat molt la manera com la dependenta m’ha obligat a dirigir-me a ella en castellà. Comprenc que hi hagi gent a Catalunya que no parli el català, però si volen treballar de cara al públic, tenen l’obligació d’entendre’l, com a mínim.
Si es dóna el cas que la persona que atén el públic no parla el català, hauria de ser capaç de conduir la conversa al castellà amb una mica més de tacte. Si en lloc de dir «No, hábleme en castellano» en un to de «mira noi, jo aquí venc pa i no puc perdre el temps amb gent que parla català poguent dir el mateix en castellà», hagués dit «perdona, ¿dos crusanes de qué?» amb to de «mira, ho sento, però no t’entenc», la cosa seria molt diferent.
Pel que fa a mi, no penso tornar a comprar a aquest forn.





7 Comments so far (Add 1 more)