TraduBits

El consell de la Unio Europea ha reconegut oficialment que català i valencià són una sola llengua.

Això, que en principi no aporta res nou, es considera un pas important per la unitat de la llengua catalana.

Tanmateix, jo trobo que les qüestions lingüístiques les han de tractar els professionals de la llengua, de la mateixa manera que són els químics qui resolen problemes de química o els metges qui resolen els problemes mèdics.

És un error creure que els fets són d’una manera o d’una altra segons l’opinió de la majoria de la població. Les enquestes sobre si el català i el valencià són la mateixa llengua són tan estèrils com una enquesta sobre si la Terra és plana, esfèrica o lleugerament ovalada.

Els governs s’han d’ocupar en crear lleis, fer-les respectar, promoure iniciatives, legislar com s’han de dur a terme unes pràctiques determinas, decidir si això es legal o no, etc. Però en cap cas ha de decidir sobre qüestions que pertanyen a la comunitat científica.

Imaginem que un grup de científics demostren que una determinada substància pot ajudar a guarir el càncer d’esòfag. Les responsabilitats del govern haurien de ser:

1. Crear una comissió de científics afins a l’assumpte a tractar (metges, químics, farmacèutics) per verificar les propietats i els efectes secundaris de la substància
2. En base a les resolucions dels científics i a criteris polítics, decidir si aquesta substància es pot aplicar a l’estat i de quina manera

Ara bé, un govern mai no hauria d’escoltar opinions científiques provinents de persones que no demostrin tenir els coneixements necessaris per oferir-les.