Fa uns dies comentava que m’havia sentit discriminat lingüísticament a un forn de pa.
Al seu dia em va molestar molt i vaig dir que no hi tornaria. Però bé, tothom es mereix una segona oportunitat i és el forn que hi ha al costat de la feina. Per tant, avui hi he tornat.
M’ha tornat a despatxar la mateixa noia de l’altre cop, que ara sé que és argentina, i aquesta vegada no hem tingut cap problema.
Jo m’he adreçat a ella en català en tot moment, i ella s’ha adreçat a mi en castellà en tot moment. Normalment, més per peresa que per res, tendeixo a adoptar la llengua del meu interlocutor. Però avui, a causa de l’incident de l’altre dia, he volgut mantenir-me en l’ús del català.
L’experiència ha estat molt positiva i ha servit per demostrar[-me] que es poden tenir converses bilíngües amb total naturalitat. Després de tot, els idiomes són perquè ens entenguem millor.





4 Comments so far (Add 1 more)