Acabo de llegir un article de New Scientist que ens explica els resultats d’un experiment orientat a descobrir com funciona el cervell dels bilingües a l’hora d’alternar entre llengües.
Abans de començar a comentar l’article, convé aclarir el terme bilingüe.
En la parla col·loquial, solem dir que una persona és bilingüe quan és capaç de comunicar-se en dues llengües.
En l’àmbit de la lingüística, en canvi, està més estesa la definició de Bloomfield, que considera que una persona bilingüe és aquella que té dues llengües maternes.
Tanmateix, l’article de New Scientist no especifica quina mena de ‘bilingües’ van prendre part a la investigació.
L’experiment, conduït per la Dra. Cathy Price, consistia a presentar als subjectes parelles de paraules mentre se’ls escanejava el cervell amb tomografia d’emissió de positrons (PET) o ressonància magnètica funcional (fMRI).
Els resultats de l’experiment van demostrar que el nucli caudat esquerra es mostrava més actiu quan les dues paraules eren en llengües diferents o no pertanyien al mateix camp semàntic.
A més, a aquestes evidències es va sumar el cas d’una dona trilingüe amb una lesió al nucli caudat que alternava entre les tres llengües de forma involuntària.
Si bé aquest estudi és representatiu per l’equip de Price, altres investigadors, com ara Robert Kluender, manifesten que encara és aviat per treure’n conclusions.
Tags: bilingüisme





One Comment