Fa poc he acabat de llegir Madame Bovary, l’obra mestra de Gustave Flaubert.
He trigat gairebé 2 mesos a llegir les 500 pàgines d’aquesta obra. En part perquè llegeixo poc, en part perquè l’he trobada força avorrida 
La novel·la ens explica la vida de Charles i Emma Bovary, un matrimoni on l’amor no es reparteix de forma equitativa.
Charles, un metge de poble, idolatra Emma, la seva dona, més enllà dels límits imaginables.
Emma, en canvi, té el cap ple de pardals i es passa la vida desitjant el que no té.
La història és com una telenovel·la d’avui en dia, però situada i escrita a la meitat del segle XIX.
Hi apareixen tota mena de personatges “típics” de la ruralia francesa (i europea) d’antuvi: el mossèn, l’apotecari, el mercader, les dones que fan safareig i els homes grans que expliquen batalles de juventut. Tots fan el seu paper segons marca el cànon.
La moral de la història o, més ben dit, una de les morals de la història, és podria resumir així:
¿Cómo quieres que te quiera si quien quiero que me quiera no me quiere como quiero que me quiera?
Tags: Madame Bovary, Flaubert, literatura fancesa
Fa dos anys:
