Llegeixo a El País:
Sin embargo, quienes se llevaron la peor parte fueron los traductores. Lo primero que les dijo fue que la traducción tenía que ser “simultánea, no sucesiva”. Sin embargo, llegó un momento en el que no había manera de entenderse. Gómez Bermúdez decidió cortar por lo sano: “Parece que los intérpretes de árabe no están muy finos esta tarde. Se suspende la sesión por diez minutos. Quiero a los intérpretes de árabe en mi despacho inmediatamente”. El resultado fue fulminante. A partir de ese momento, la traducción continuó sin más incidencias.
Em costa entendre per què no s’han invertit els recursos necessaris en un judici d’aquesta magnitud.
D’una banda, s’hauria d’haver informat al personal del jutjat de la modalitat d’interpretació (que no traducció) que s’havia contractat.
De l’altra, m’estranya que un equip d’intèrprets jurats de l’àrab al castellà, que han hagut de passar unes proves bastant dures per demostrar la seva capacitat professional, no ofereixin la qualitat necessària (no sé si realment és el cas perquè no he sentit la intervenció).
No sé perquè, m’inclino a pensar que l’organisme estatal competent ha preferit estalviar-se uns dinerons i ha basat l’elecció dels intèrprets en criteris més econòmics que no pas tècnics.
(Només és una sensació, no afirmo que sigui el cas)
Technorati Tags: interpretació, desconeixement, chulería ibérica, traducció jurada, intèrprets, 11M, macrojudici
Fa un any: Mapa de las provincias que has visitado
One Comment